Wednesday, August 02, 2006
Key West i les ulleres perdudes
Vam abandonar South Beach per seguir el road trip i ens vam dirigir cap al Sur; el nostre destí, la part més al Sur de tots els Estats Units, Key West. Per arribar-hi necessitàvem deixar la península, i anar saltant de “cayo en cayo y tiro porqué me toca”. És curiós mirar el mapa i veure que la carretera s’ha convertit en un collar que uneix el seguits de perles en forma d’illetes. Key significa cayo, o illeta en castellà. Però el primer nom que van rebre no va ser tan simple. Es deien Los mártires o "the martyrs" ja que semblaven homes patint... i en canvi sí que hi va haver màrtirs del mar degut a les aïgues baixes plenes de coralls.
La unió de la carretera no va sempre existir i els keys van anar passant de mans en mans com si fossin coralls reals. Primer van ser els espanyols que els van utilitzar per a fins marítims, però van haver de cedir-los als britànics amb la resta de Florida a canvi de deixar Cuba en mans espanyoles. Tot i això, el tracte no va ser mai clar, i no se sabia molt bé si els keys eren part de Florida o de Cuba, fet curiós mirat actualment, però prou lògic mirant la geografia. Finalment van tornar a pertànyer als hispans per evitar que caiguessin en mans americanes en la guerra de l’independència. Quin mareig i més al mar! En fi, finalment tot va ser els EUA i la seva proprietat va quedar més establerta amb la construcció salomònica al 1912 d’una línea de tren que arribava fins al Key West!
Però al 1935 un huracà va fer de les seves i va destrossar els rails, fet que va provocar la construcció de l’actual carretera, que està composta de més de 40 ponts que uneixen els keys i de 126 milles.
Però més enllà de la història els keys són el carib americà. Si l’estat de Florida ja és considerat caribeny els keys són la guinda del pastís. Són la frontera entre l’Atlàntic i el Golf de Mèxic i un clima tan exposat al Sol i a la calor com als huracans i tornados. Només cal veure els plants d’evacuació muntats i algunes embarcacions destrossades contra la costa. Però també s’ha convertit en un parc pels turistes americans. Hi han posat tots els locals que necessiten des dels McDonald’s als Home Depot i els bars amb música en directe.
No cal dir que els keys més macus són els petits, els més poblets i que tenen petites platges. 
Vam parar per fer aprofitar el Sol que sortia i una platja d’un pam de profunditat durant 100, 200 o 300 metres no ho vam arribar a comprovar. Realment impressionant, tant com els crancs que corrien al voltant dels peus, són rapidissims! Un cop al Key West vam anar cap al carrer Duval que és on hi ha tota l’animació, i la daily celebració del Sunset. Llàstima que plogués i ens vam perdre l’espectacle de la posta de Sol, però no l’animació perquè tot i estar en temporada baixa de gent no en faltava. Potser no de la nostra quinta...
El matí va tornar el bon temps i un Jet Ski (moto aquàtica) ens esperava per fer la volta al Key West.
Molt divertit, cansat i interessant veure una illeta des d’una moto. Però el mar obert tenia una sorpresa per a nosaltres i com a regal per al carib, no sé si a les aïgues del golf de Mèxic o a les atlàntiques, vaig deixar-hi unes ulleres de Sol en caure bruscament. L’aigua no fa mal, però vaig entendre per a què serveixen les cordes horteres que aguanten les ulleres...
P.S. Podreu veure els animals que hi havia per les illes.
La unió de la carretera no va sempre existir i els keys van anar passant de mans en mans com si fossin coralls reals. Primer van ser els espanyols que els van utilitzar per a fins marítims, però van haver de cedir-los als britànics amb la resta de Florida a canvi de deixar Cuba en mans espanyoles. Tot i això, el tracte no va ser mai clar, i no se sabia molt bé si els keys eren part de Florida o de Cuba, fet curiós mirat actualment, però prou lògic mirant la geografia. Finalment van tornar a pertànyer als hispans per evitar que caiguessin en mans americanes en la guerra de l’independència. Quin mareig i més al mar! En fi, finalment tot va ser els EUA i la seva proprietat va quedar més establerta amb la construcció salomònica al 1912 d’una línea de tren que arribava fins al Key West!
Però al 1935 un huracà va fer de les seves i va destrossar els rails, fet que va provocar la construcció de l’actual carretera, que està composta de més de 40 ponts que uneixen els keys i de 126 milles.Però més enllà de la història els keys són el carib americà. Si l’estat de Florida ja és considerat caribeny els keys són la guinda del pastís. Són la frontera entre l’Atlàntic i el Golf de Mèxic i un clima tan exposat al Sol i a la calor com als huracans i tornados. Només cal veure els plants d’evacuació muntats i algunes embarcacions destrossades contra la costa. Però també s’ha convertit en un parc pels turistes americans. Hi han posat tots els locals que necessiten des dels McDonald’s als Home Depot i els bars amb música en directe.
No cal dir que els keys més macus són els petits, els més poblets i que tenen petites platges. 
Vam parar per fer aprofitar el Sol que sortia i una platja d’un pam de profunditat durant 100, 200 o 300 metres no ho vam arribar a comprovar. Realment impressionant, tant com els crancs que corrien al voltant dels peus, són rapidissims! Un cop al Key West vam anar cap al carrer Duval que és on hi ha tota l’animació, i la daily celebració del Sunset. Llàstima que plogués i ens vam perdre l’espectacle de la posta de Sol, però no l’animació perquè tot i estar en temporada baixa de gent no en faltava. Potser no de la nostra quinta...El matí va tornar el bon temps i un Jet Ski (moto aquàtica) ens esperava per fer la volta al Key West.
Molt divertit, cansat i interessant veure una illeta des d’una moto. Però el mar obert tenia una sorpresa per a nosaltres i com a regal per al carib, no sé si a les aïgues del golf de Mèxic o a les atlàntiques, vaig deixar-hi unes ulleres de Sol en caure bruscament. L’aigua no fa mal, però vaig entendre per a què serveixen les cordes horteres que aguanten les ulleres...P.S. Podreu veure els animals que hi havia per les illes.
# posted by Ferran @ 12:14 AM 
