Wednesday, January 03, 2007
La Barcelona europea
Vaig anar a una escola anomenada “Aula escola europea”. Es podria pensar que l’especificació del nom ve per recalcar que no era espanyola o francesa com podrien fer pensar els seus orígens. Però no es tracta d’una escola especialment nacionalista catalana, en canvi sí que va adoptar alguns dels aspectes educatius europeus com la puntuació (alemanya de l’1 al 7) o algunes assignatures ensenyades en francès i anglès.
A la nostra ciutat li passa el mateix, és europea. Sempre avocada més a la resta d’Europa que a la resta de l’Estat. Barcelona és oberta, mira al Nord, és moderna. En canvi Madrid és castissa, centra les diferents cultures espanyoles i és clàssica. Darrera aquest tòpic/veritat hi ha tot un seguit de conseqüències que hem de pagar els barcelonins. Som europeus i ens hi sentit perquè som més tancats, respectem més les normes, creiem més en la mescla de cultures europees... i som moderns, tot és nou i polit. S’ha arreglat el port, el Born i ara el Raval i tot ben maco i ben posadet. Complim els horaris dels locals, ens foten fora de les terrasses a cop d'aigua per la BCNeta a la 1 del matí, a les 3 dels bars i a les 6 a empentes de les discoteques. Tot per respectar els veïns. Tanquen la Cibeles, amb una nova legislació, i ara la Paloma, la discoteca amb els voltants més silenciosos que mai he conegut.
Capítol a part mereixen les motos: sort en tenim dels que en circulem, sinó el trànsit arribaria fins la Jonquera, i en canvi ens multen només als qui tenim papers i ens volen posar les coses més difícils amb l’aparcament. Això sí, quedarà una Barcelona neta, arreglada, silenciosa i il·luminada en el punt just. Com diria un amic meu “convergent”, tot i CiU no estar a l’ajuntament. L'última ha estat l’afer de les creus de les farmàcies: Fan una llum que no pot ser, semblen putis! Clar que sí, ben fet home, no hi ha més feina a fer.
En fi, quedarà una Barcelona trista, europea. Malgrat tot jo pagaria aquest preu si a canvi tingués la gran virtut de la resta de capitals europees, el seu sou. Som diferents, i s’ha d’admetre. Potser s’hauria de pensar com tocar menys els collons al ciutadà i ajudar-los més. No m’agrada el model francès de repartir agents amb semi-automàtiques per tots els punts neuràlgics del país, ni l’excessiva presència d’agents als EUA. Però un Guàrdia Urbà serveix per més coses que posar multes i fer controls per la nit. Vivim en una de les millors ciutats del món, si us plau, no ho espatllem.
A la nostra ciutat li passa el mateix, és europea. Sempre avocada més a la resta d’Europa que a la resta de l’Estat. Barcelona és oberta, mira al Nord, és moderna. En canvi Madrid és castissa, centra les diferents cultures espanyoles i és clàssica. Darrera aquest tòpic/veritat hi ha tot un seguit de conseqüències que hem de pagar els barcelonins. Som europeus i ens hi sentit perquè som més tancats, respectem més les normes, creiem més en la mescla de cultures europees... i som moderns, tot és nou i polit. S’ha arreglat el port, el Born i ara el Raval i tot ben maco i ben posadet. Complim els horaris dels locals, ens foten fora de les terrasses a cop d'aigua per la BCNeta a la 1 del matí, a les 3 dels bars i a les 6 a empentes de les discoteques. Tot per respectar els veïns. Tanquen la Cibeles, amb una nova legislació, i ara la Paloma, la discoteca amb els voltants més silenciosos que mai he conegut.
Capítol a part mereixen les motos: sort en tenim dels que en circulem, sinó el trànsit arribaria fins la Jonquera, i en canvi ens multen només als qui tenim papers i ens volen posar les coses més difícils amb l’aparcament. Això sí, quedarà una Barcelona neta, arreglada, silenciosa i il·luminada en el punt just. Com diria un amic meu “convergent”, tot i CiU no estar a l’ajuntament. L'última ha estat l’afer de les creus de les farmàcies: Fan una llum que no pot ser, semblen putis! Clar que sí, ben fet home, no hi ha més feina a fer.
En fi, quedarà una Barcelona trista, europea. Malgrat tot jo pagaria aquest preu si a canvi tingués la gran virtut de la resta de capitals europees, el seu sou. Som diferents, i s’ha d’admetre. Potser s’hauria de pensar com tocar menys els collons al ciutadà i ajudar-los més. No m’agrada el model francès de repartir agents amb semi-automàtiques per tots els punts neuràlgics del país, ni l’excessiva presència d’agents als EUA. Però un Guàrdia Urbà serveix per més coses que posar multes i fer controls per la nit. Vivim en una de les millors ciutats del món, si us plau, no ho espatllem.
Llocs
Tuesday, January 02, 2007
Bon any nou!
Bon any a tothom.
Ja feia dies que no escrivia i es deu a diferents raons. La principal ha estat la falta de viatges. Un blog (o bloc) que està basat en els viatges i a explicar les experiències dels mateixos si no té font d'inspiració està mort, o almenys en hivernació. De fet menteixo una mica, ja que sí que he sortit de Gràcia i de Barcelona. Vaig estar dos cops a la Rioja i a Bilbao. Primer seguint el Barça i compartint l'amor del futbol amb els aficionats de l'Athelic a la Catedral i el segon cop de turisme pur i dur. Ambdues vegades vam fer parada gratonòmica i per adquirir joies en forma d'ampolles de vi a la Rioja - últimament m'he aficionat força als vins, no en sé, però m'agrada i almenys me n'adono les merdes de vins que et donen als restaurants a no ser que paguis una fortuna. Només llocs amb vins de la casa correctes permeten no beure vinagre a un preu raonable. Això es pot fer a França: tan a París com als Alps he pogut beure vins de la casa correctes a preus xocants (per baixos) i més comparant amb la resta de la carta. En països de vins la beguda vermellosa és un producte complementari i no el que fa disparar el preu de la compta. A EUA això era impossible i al Canadà també. He de confessar que tenia un article mig escrit sobre la setmana que vaig tornar a Atlanta i vaig viatjar a Toronto, amb parada obligada a Nova York. Queda lluny però no fa tant. Va coincidar amb la declaració com a Nació del Quebec. Em ve molt de gust visitar Montreal, queda pendent. I en bona part per poder parlar amb un quebecois i tenir enveja seva des del punt de vista català.
Però tornem al nou any. El 2006 ha estat realment mogut en el sentit dels viatges. Capitals europees i americanes junt amb escapades per terres pròximes com el Sur de França, el País Basc o la Rioja. També llocs més exotics com el Carib o la poc menypreable Menorca. He tingut la sort d'organitzar viatges i estar desplaçat, sense estar a l'empresa on treballo no hagués pogut mai visitar tants llocs en tant poc temps i diners. Per aquest 2007 (any Bond i Hergé) espero poder anar a nous destins, però no vull estar desplaçat molt de temps ja que Barcelona és més que una ciutat. Recurant l'eslogan del club que porta el nom de la ciutat, una de les millors sensacions és aterrar a l'aeroport del Prat. Crec que el 90% dels cops que he arribat feia un Sol espatarrant i això fa somriure. A vegades marxem només per poder tornar, per canviar el punt de vista. Com qui està tirat al sofà de casa mirant la tele i no sap perquè s'aixeca de cop i va a fer un vol. Al cap de mitja hora està de nou amb la mateixa posició, però ara més a gust. Doncs extrapolat és aquesta necessitat.
Espero poder escriure els futurs viatges i potser m'animo a fer allò que sempre se m'ha quedat en arxius de Word sense acabar: escriure sobre política i esport. Com sabeu sóc un apassionat de l'esport i en especial del futbol, i des d'avui "soci". Espero que no ens doni mala sort ara que tenim equip!
Fins aviat! Una abraçada i Bon Any!
Ja feia dies que no escrivia i es deu a diferents raons. La principal ha estat la falta de viatges. Un blog (o bloc) que està basat en els viatges i a explicar les experiències dels mateixos si no té font d'inspiració està mort, o almenys en hivernació. De fet menteixo una mica, ja que sí que he sortit de Gràcia i de Barcelona. Vaig estar dos cops a la Rioja i a Bilbao. Primer seguint el Barça i compartint l'amor del futbol amb els aficionats de l'Athelic a la Catedral i el segon cop de turisme pur i dur. Ambdues vegades vam fer parada gratonòmica i per adquirir joies en forma d'ampolles de vi a la Rioja - últimament m'he aficionat força als vins, no en sé, però m'agrada i almenys me n'adono les merdes de vins que et donen als restaurants a no ser que paguis una fortuna. Només llocs amb vins de la casa correctes permeten no beure vinagre a un preu raonable. Això es pot fer a França: tan a París com als Alps he pogut beure vins de la casa correctes a preus xocants (per baixos) i més comparant amb la resta de la carta. En països de vins la beguda vermellosa és un producte complementari i no el que fa disparar el preu de la compta. A EUA això era impossible i al Canadà també. He de confessar que tenia un article mig escrit sobre la setmana que vaig tornar a Atlanta i vaig viatjar a Toronto, amb parada obligada a Nova York. Queda lluny però no fa tant. Va coincidar amb la declaració com a Nació del Quebec. Em ve molt de gust visitar Montreal, queda pendent. I en bona part per poder parlar amb un quebecois i tenir enveja seva des del punt de vista català.
Però tornem al nou any. El 2006 ha estat realment mogut en el sentit dels viatges. Capitals europees i americanes junt amb escapades per terres pròximes com el Sur de França, el País Basc o la Rioja. També llocs més exotics com el Carib o la poc menypreable Menorca. He tingut la sort d'organitzar viatges i estar desplaçat, sense estar a l'empresa on treballo no hagués pogut mai visitar tants llocs en tant poc temps i diners. Per aquest 2007 (any Bond i Hergé) espero poder anar a nous destins, però no vull estar desplaçat molt de temps ja que Barcelona és més que una ciutat. Recurant l'eslogan del club que porta el nom de la ciutat, una de les millors sensacions és aterrar a l'aeroport del Prat. Crec que el 90% dels cops que he arribat feia un Sol espatarrant i això fa somriure. A vegades marxem només per poder tornar, per canviar el punt de vista. Com qui està tirat al sofà de casa mirant la tele i no sap perquè s'aixeca de cop i va a fer un vol. Al cap de mitja hora està de nou amb la mateixa posició, però ara més a gust. Doncs extrapolat és aquesta necessitat.
Espero poder escriure els futurs viatges i potser m'animo a fer allò que sempre se m'ha quedat en arxius de Word sense acabar: escriure sobre política i esport. Com sabeu sóc un apassionat de l'esport i en especial del futbol, i des d'avui "soci". Espero que no ens doni mala sort ara que tenim equip!
Fins aviat! Una abraçada i Bon Any!
Labels: Bon any
