Ferran Around

Ja no tinc Jet Lag. És una mica el símbol de l’adaptació, ja han passat prou dies per fer el primer punt i a part i revisar allò que s’ha anat escribint; corregir les faltes, replantejar estructures i apreciar les bones frases. M’esperava una mica de shock i evidentment l’he trobat. Passar del petit, i sobre tot estret, barri de Gràcia, de BCN on només necessito un cop de mòvil i un altre de moto per veure un rostre conegut a una ciutat typical american! Ni a les pelis havia vist una cosa tan poc sostenible, però sobre tot tan espaiós on per anar a pixar necessites cotxe i no és exagerar, no es pot fer res caminant. Tot és exagerat, i és realment aquella (nord) America que senties parlar però q només vaig intuir a Chicago. Res a veure amb New York o altres grans ciutats. Aquí es treballa, es va en cotxe i es menja! Molt! La gent és maca, molt atenta, en això segur q superen els catalans, i de llarg als empordanesos. M’han sorprès en integració, i tot i q estigui recalcant moltes coses de la seva way of life, saben fer-te sentir acollit i que disposes de tot.

Sembla que estiguin de millor humor que a Europa, tot s’ho prenen més relaxadament. I si no fos per la diferència d’edat segur que estaria més integrat en el grup d’americans del projecte. No és el somni de la meva vida, però crec q pot ser realment enriquidor. Són grans oradors, des de petits, i en reunions es nota. Saben dir les coses i sobre tot les saben transmetre, amb bon humor i sense pujar el to de veu mai. Potser, de nou, alguns prejudicis que tenia inculcats al cap han caigut pel seu propi pes, i són més semblants q no pensava.

En fi, sóc a la Terra de les oportunitats i crec que s’ha d’aprofitar i quedar-me com sempre allò que em convingui més. Crec q és una bona època per haver marxat, i em farà bé haver-me d’adaptar. Curiós viatjar pels diferents estats en busca d’amics o coneguts, suposo que som animals mamífers i necessitem referències d’on hem vingut per no perdre el camí. Per posar un altre tòpic diguem que es tracta de fer les amèriques. I Cuba clar!!

P.S. El títol del text i la foto son en homenatge al preciós descapotable que ens ha acompanyat aquesta setmana (Chrysler Sebring). Estimada Kawa, de moment no et trobo a faltar!