Ferran Around

Dilluns passat vaig aterrar a Miami, però desgraciadament no és el meu lloc de residència. Estem a Fort Myers on hi ha la Headquarter de Chico's, un retailer de moda. Bé, molt fashion tampoc és, però nosaltres no venim per fer crítica d'aquest tipus, sinó per implentar SAP Retail. La meva part es centra en els processos logístics de Planificació i distribució, i s'ha d'acabar tot per octubre... ja veurem!
Bé, després d'aquest repàs rapid a la raó principal per la qual sóc aquí a les ameriques, ja puc explicar que ara sóc a Atlanta. Hi tenim una amiga també d'Accenture i hem aprofitat per visitar la ciutat. Estem allotjats en una espècie de Melrose Place (es diu Belmont Place), amb la piscineta, barbacoa, etc. Però què hi ha a Atlanta?? doncs la base de la Coca-cola com tothom sap, i una de les dues seus de la CNN. Així que vam fer la visita de rigor i molt interessant veure el cor d'un dels informatius amb més renom de la terra. Després vam passejar pel Centenial Park (la cosa artificial que van fer pels Jocs Olímpics del 1996).

Però la sorpresa del viatge va arribar al vespre; ens van recomanar anar a la Stone Mountain. Una muntanyeta amb molta història que està a prop d'Atlanta on actualment hi ha un parc d'atraccions, un telefèric per observar les vistes, etc. Va ser un lloc de refugi per les tribus Creek i Cherokee durant les invasions europees del segle XVI i va seguir en mans natives durant l'època colonial. Durant el segle XX es van grabar a la roca la imatge 3 herois dels estats del Sud de la Guerra Civil (Confederate President Jefferson Davis, Generals Robert E. Lee and Thomas J. “Stonewall” Jackson), fet que mostra la importància que encara té en alguns estats de USA el seu passat confederat i alguns valors "surenys". Amb això ja us podeu començar a imaginar per on van els trets... Aprofitant aquesta zona amb una esplanada, la paret vertical i rocosa i el simbolisme del lloc els dissabtes hi fan el Laser Show. Un espectacle amb imatges, lasers, foc, música i focs artificials. Un show molt ben fet, amb aires retros pel laser, però molt ben coordinat. Les cançons feien de fil conductor de les diferents historietes que disbuixava el laser i cada cop feia més pudor...
L'ambient era molt familiar, i molt nens, ja que té un component infantil. Les banderes americanes no paraven de sortir i cançons com American Soldier (Toby Keith), Sweet Home Alabama i altres de l'estil feien exaltar l'esperit nacionalista de la massa de gent que observava l'espectacle. Les imatges (algunes fotos) del gran país, les de guerres passades, soldats tornant a casa deixaven clar que la muntanya de roca és un centre Memorial. I perfecte per anar educant i mentalitzant tots els petitons que recordaran durant molt temps aquell dissabte que van anar a dormir perquè van compartir amb la seva unidad família un show de focs, guerra, llum, so i emocions. moltes emocions. Pensaran que volen ser soldats, i veuran amb normalitat estar constanment en guerra, perquè sempre ha estat així. I sempre ho serà. En fi, vam marxar derrapant amb el cotxe (com feia el Nofre) per no impregnar-nos més d'aquella atmosfera.

Vam sopar molt bé en el Midtown, la zona més maca de la ciutat i després a ballar una mica, però fins les 3 que tanquen d'hora! Demà ja tornem a Fort Myers o barallar-nos amb el client!

Pròxima parada: Jamaica!